A l'hora foscant

 

A HORA FOSCANT 

És tard: els camins ja no em tempten.–

I us sé, del verger dins el clos, 

caiguts, trepitjats en la boira, 

oh dies, oh fulles, oh flors! 

Mes passes es tornen furtives 

com d’un indecís estranger. 

Sospiren espectres de dàlies

enmig del foscam ploraner. 

Al lluny neda un so de campanes 

que uneix els vivents als caiguts. 

S’escampa la nit invencible,

mar d’illes que són solituds. 

I em criden el llum a la taula 

i algun voleiant pensament,

la vella cadira malmesa

i un full de paper malcontent.  

Josep Carner 

(Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) Obres completes. Poesia, 1957 [Absència]

Pots consultar versions en altres llengües, viatjarem pel món des de casa nostra, ara que no podem. No en sabreu la llengua fins que no cliqueu la imatge.
T'hi apuntes?

Muxía, Galícia

                                                                       

Camino de Santiago, Castella.

O'Cebreiro, Galícia

Poblenou; Barcelona

Illes Cíes, Galícia

Carretera de les aigües, Barcelona

Assilah, Marroc

Camino de Santiago, Burgos

Volcà Vesuvi, Nàpols, Itàlia

Florència, Itàlia

Astúries

Palmira, Sïria

El Montseny, Catalunya

Guadalajara, Madrid

Formentera, Illes Balerars

Que me'n recordi

Laia Noguera – Que me’n recordi

 Retornar els deutes de seguida. 

Recordar que és difícil aguantar-me. 

Mesurar les paraules.

 Donar les gràcies, demanar perdó. 

Pensar en els pares

 d'aquesta persona i de l’altra. 

Saber que m’equivoco, 

que no es pot ser perfecte.

 Escoltar quan em parlen. 

Dir bon dia i adéu

 sabent que el temps i la distància no existeixen, 

i l’odi s’evapora tot solet. 

Saber dir prou, saber dir encara. 

Regalar el millor tall.

 Esperar-me una mica. 

Ser conscient de cada mentida, cada abús, 

de cada petit robatori que cometo,

 de l’orgull que imprimeixo en el que escric. 

Donar les gràcies, demanar perdó.

 Pensar en els pares

 i agrair les persones que m’aguanten. 

Qüestionari

1. Quin és el tema d'aquesta poesia. Explica la teva resposta

2. Busca la paraula clau de cada estrofa per tu.

3. Hi ha alguna figura retòrica? Quina? (Si et cal busca informació amb el portàtil)

4. Ordena les estrofes d'aquesta poesia segons el grau d'importància per tu.

5. Allarga el poema amb dues estrofes més mantenint la temàtica i estil d'aquesta poesia.

Què me'n recordi, Laia Noguera i Clofent

Retornar els deutes de seguida.

Recordar que és difícil aguantar-me.
Mesurar les paraules.

Donar les gràcies, demanar perdó.
Pensar en els pares
d’aquesta persona i de l’altra.

Saber que m’equivoco,
que no es pot ser perfecte.
Escoltar quan em parlen.