Retornar els deutes de seguida.
Recordar
que és difícil aguantar-me.
Mesurar
les paraules.
Donar
les gràcies, demanar perdó.
Pensar
en els pares
d’aquesta
persona i de l’altra.
Saber
que m’equivoco,
que
no es pot ser perfecte.
Escoltar
quan em parlen.
que el temps i la distància no existeixen,
i l’odi s’evapora tot solet.
Saber dir prou, saber dir encara.
Regalar el millor tall.
Esperar-me una mica.
Ser conscient de cada mentida, cada abús,
de cada petit robatori que cometo,
de l’orgull que imprimeixo en el que escric.
Donar les gràcies, demanar perdó.
Pensar en els pares
i agrair les persones que m’aguanten.
Laia Noguera i Clofent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada