El curtmetratge és una mostra d'amor que una filla té cap al seu pare. Sempre es parla sobre l'estima maternal o paternal instintiva, però aquest és un exemple clar de l'amor que una filla, encara que sigui molt jove, sent pel seu pare. A més, es veu reflectida l'esperança a la qual la gent acostuma a aferrar-se quan s'enfronta al desconegut o al dubte. És un curtmetratge emotiu que m'ha fet reflexionar sobre la sort de tenir als meus pares a la meva vida, ja que, com en el cas de la noia, no tothom la té. Em sembla un clar aspecte a valorar el fet que la filla mai es rendís; m'ha semblat una forma de mai abandonar, deixar anar o oblidar al seu pare. El final l'interpreto com la reunió del pare i la filla tan esperada i desitjada per aquesta i que ha estat esperant durant tota la seva vida. Crec que el mar representa la mort, i com que és allà on es reuneixen, he entès que el pare era mort tot aquell temps. En conclusió, és un curtmetratge que pot semblar tenir una animació senzilla, però que el missatge que s'interpreta d'aquesta és veritablement dur i a la vegada bonic.
El curtmetratge és trist i bonic alhora, ja que al principi m'he pensat que el pare l'havia abandonat. Però la filla anava a mirar si tornava cada vegada, sense perdre l'esperança. I això és algo que s'ha de valorar molt, ja que en el fons creu que el seu pare encara tornarà. I gràcies a no perdre l'esperança, al final de la seva vida, ha vist la veritat. Jo he entès que el pare no l'ha abandonat mai, i que no l'ha deixat d'estimar mai. El que passa es que va naufragar i per això la seva filla no el va tornar a veure. Al trobar el barco naufragat del pare, ella es posa a dormir allà i es mor. I al despertar-se, es reuneix amb el seu pare al més enllà i ho enten tot.
El curtmetratge ens presenta una relació entre pare i filla. Aquests són separats, ja que el pare mor. Però la filla el continua esperant tota la vida, mai l'oblida i el continua estimant. Al cap d'uns anys, la noia ja s'ha fet gran i s'endinsa a buscar al seu pare, que l'acaba trobant, ja que ella també es mor. El que el curtmetratge transmet és que l'amor mai ha mort entre ells dos, i que sempre s'acaben trobant, per aquesta raó, mai s'ha de perdre l'esperança.
El curtmetratge és una mostra d'amor que una filla té cap al seu pare. Sempre es parla sobre l'estima maternal o paternal instintiva, però aquest és un exemple clar de l'amor que una filla, encara que sigui molt jove, sent pel seu pare.
ResponEliminaA més, es veu reflectida l'esperança a la qual la gent acostuma a aferrar-se quan s'enfronta al desconegut o al dubte.
És un curtmetratge emotiu que m'ha fet reflexionar sobre la sort de tenir als meus pares a la meva vida, ja que, com en el cas de la noia, no tothom la té.
Em sembla un clar aspecte a valorar el fet que la filla mai es rendís; m'ha semblat una forma de mai abandonar, deixar anar o oblidar al seu pare.
El final l'interpreto com la reunió del pare i la filla tan esperada i desitjada per aquesta i que ha estat esperant durant tota la seva vida.
Crec que el mar representa la mort, i com que és allà on es reuneixen, he entès que el pare era mort tot aquell temps.
En conclusió, és un curtmetratge que pot semblar tenir una animació senzilla, però que el missatge que s'interpreta d'aquesta és veritablement dur i a la vegada bonic.
Paula Teixidó
El curtmetratge és trist i bonic alhora, ja que al principi m'he pensat que el pare l'havia abandonat. Però la filla anava a mirar si tornava cada vegada, sense perdre l'esperança. I això és algo que s'ha de valorar molt, ja que en el fons creu que el seu pare encara tornarà.
ResponEliminaI gràcies a no perdre l'esperança, al final de la seva vida, ha vist la veritat.
Jo he entès que el pare no l'ha abandonat mai, i que no l'ha deixat d'estimar mai. El que passa es que va naufragar i per això la seva filla no el va tornar a veure.
Al trobar el barco naufragat del pare, ella es posa a dormir allà i es mor. I al despertar-se, es reuneix amb el seu pare al més enllà i ho enten tot.
Martha Morros
El curtmetratge ens presenta una relació entre pare i filla. Aquests són separats, ja que el pare mor. Però la filla el continua esperant tota la vida, mai l'oblida i el continua estimant. Al cap d'uns anys, la noia ja s'ha fet gran i s'endinsa a buscar al seu pare, que l'acaba trobant, ja que ella també es mor. El que el curtmetratge transmet és que l'amor mai ha mort entre ells dos, i que sempre s'acaben trobant, per aquesta raó, mai s'ha de perdre l'esperança.
ResponEliminaPaula Fernández