12 de novembre 2024

El Petit Príncep: Antoine de Saint- Exupéry

L'INICI DEL LLIBRE DIU AIXÍ..


CAPÍTOL 1

Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix.


El llibre deia: «Les boes s'empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.»
Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així:


Vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por.
Em van respondre: «¿Per què hauria de fer por un barret?»
El meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l'interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. Sempre necessiten explicacions. El meu dibuix número 2 era així:


Les persones grans em van aconsellar que deixés estar els dibuixos de boes obertes i tancades i que més valia que m'interessés per la geografia, la història, el càlcul i la gramàtica. Així va ser que vaig abandonar a l'edat de sis anys una magnífica carrera de pintor. M'havia desanimat el fracàs del dibuix número 1 i del dibuix número 2. Les
persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions.
Per això vaig haver d'escollir un altre ofici i vaig aprendre a pilotar avions. He volat una mica per tot el món. I la geografia, és veritat, m'ha servit molt. Sabia distingir, al primer cop d'ull, la Xina d'Arizona. És molt útil, si t'has perdut durant la nit.
D'aquesta manera, al llarg de la vida, he tingut un pila de contactes amb una pila de gent seriosa. He viscut molt entre les persones grans. Les he vistes de molt a prop. Això no ha fet millorar gaire la meva opinió.

Quan en trobava una que em semblava una mica lúcida, hi feia l'experiment del dibuix número 1, que sempre heconservat. Volia saber si era realment comprensiva. Però sempre em responia: «és un barret.» Aleshores ja no li parlava ni de boes, ni de selves verges, ni d'estrelles. Em posava al seu nivell. Li parlava de bridge, de golf, de política i de corbates. I la persona gran estava ben contenta d'haver conegut un home tan assenyat.

I si el vols llegir sencer, pots clicar AQUÍ





09 de novembre 2024

L'origen de la llengua catalana (fet per alumnes)

   


 Aquesta setmana hem treballat amb la tècnica de l'espina de peix a partir de les paraules claus següents:

LLATÍ CULTE, LLATÍ VULGAR, 218 a. C, EMPÚRIES, ROMANITZACIÓ, IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT, 476 d.C, LLENGÜES ROMÀNIQUES, SOLDATS I COLONS i HISPÀNIA



Aquest és el text que han fet quatre companyes del grup:

A l'inici de l'era cristiana els soldats, colons i administradors romans van imposar els seus costums i llengües als pobles que van conquerir, aquests esdeveniments van rebre el nom de romanització.


Uns segles abans, concretament al 218 a.C els romans van entrar a la península Ibèrica per Empúries. Van establir Hispània com a la seva província i van adoptar el llatí com a llengua.

Més tard, l'any 476 d.C va caure l'Imperi Romà d'Occident, com a conseqüència, a les classes més altes es va utilitzar el llatí com a llengua literària, també anomenat llatí culte i, en canvi, a les classes populars es va utilitzar el llatí vulgar. Aquest va evolucionar fins que va fragmentar-se en dialectes, això va donar origen a les llengües romàniques.

06 de novembre 2024

Història del català (il.lustrada)

 

LIKE, BLAU


 En un món distòpic on la natura ha desaparegut,tot és artificial. Per aconseguir likes, has de ser un bon ciutadà, complir totes les regles i suggeriments i, esdevenir popular i simpàtic en una societat en què mana l'estètica, que només permet l'ús de només dos colors: el blanc i el blau.
No hi ha llibres, no hi ha música, ningú no es qüestiona res, la paraula mort no existeix en el vocabulari. Ningú no es mira als ulls, tothom interactua mitjançant les pantalles.

Extret del blog PARAULA DE MIXA



NOVEL·LES QUE HAN INSPIRAT LIKE, BLAU

1984; George Orwell

Un món feliç, Adous Huxley

PEL·LÍCULES I SÈRIES RELACIONADES

- El Show de Truman




Temporada 3. Episodi 3 (Nosedive)




CONCEPTES RELACIONATS

Què és la ciència ficció?

Novel·la distòpica

04 de novembre 2024

A l'hora foscant

 



A HORA FOSCANT 

És tard: els camins ja no em tempten.–
I us sé, del verger dins el clos, 
caiguts, trepitjats en la boira, 
oh dies, oh fulles, oh flors! 

Mes passes es tornen furtives 
com d’un indecís estranger. 
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner. 

Al lluny neda un so de campanes 
que uneix els vivents als caiguts. 
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds. 

I em criden el llum a la taula 
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.  


Josep Carner 
(Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) Obres completes. Poesia, 1957 [Absència]

Pots consultar versions en altres llengües, viatjarem pel món des de casa nostra, ara que no podem. No en sabreu la llengua fins que no cliqueu la imatge.
T'hi apuntes?
Muxía, Galícia
                                                                       
Camino de Santiago, Castella.

O'Cebreiro, Galícia
Poblenou; Barcelona

Illes Cíes, Galícia

Carretera de les aigües, Barcelona

Assilah, Marroc

Camino de Santiago, Burgos
Volcà Vesuvi, Nàpols, Itàlia

Florència, Itàlia

Astúries
Palmira, Sïria

El Montseny, Catalunya

Guadalajara, Madrid

Formentera, Illes Balerars